L'article aparegut el passat 16 de maig a Revista del Vallès i titulat “La memoria histórica” inclou una sèrie d'afirmacions del senyor Manel Baró sobre la part de la conferència que vaig desenvolupar el passat 11 d'abril que m'agradaria rebratre, donat que el citat text està ple d'afirmacions tendencioses.
El senyor Baró afirma que “el señor Navarro sabe poco de lo ocurrido en Granollers porque no lo vivió” i jo li contesto que la tasca de l'historiador és interpretar unes fonts que li donen dades sobre uns fets d'una època anterior i això ja fa milers d'anys que es fa. Quant a les bases de la meva investigació, aquesta és basa en desenes de milers de pàgines que parlen d'aquella etapa i que vostè pot consultar si visita els arxius a Granollers, Barcelona, St. Cugat, Guadalajara, Madrid o Alcalà d'Henares. Tots aquests documents són els que jo utilitzo, els que parlen per ells mateixos, igual que el testimoni de moltes persones a les quals he entrevistat i m'han permès portar a terme l'estudi sobre la repressió franquista a Granollers.
Diu el senyor Baró que desacredito i embruto els noms de persones desaparegudes, la qual cosa és una apreciació personal que fa ell. En tot cas, el que he fet és analitzar la documentació que detallo anteriorment i que mostra que aquestes persones van acusar a més de dues-centes persones no només d'haver matat, sinó per opinar, per pertànyer a organitzacions polítiques o sindicals,o per votar un partit o un altre. Li annexo una mostra en la fotografia de la denúncia contra el doctor Canal signada pel senyor Montañá. Li podria ensenyar més d'un centenar si vol.
Segons el senyor Baró, en demanda de justicia, ells indicaren qui foren els responsables dels fets delictius contra familiars i amics i els denunciaren i no van ser jutges ni botxins, ni van condemnar a ningú. Tot això cal matisar-ho doncs les denúncies d'aquests individus foren molt persistents, en demanda de venjança més que de justicia, la qual cosa no és el mateix, i foren, com indiquen les sentències dels judicis sumaríssims militars la principal base de la repressió franquista. No se'ls hagués fet condemnes tan dures si no fos per aquestes acusacions.
De denunciants d'actes delictius a Granollers el 1939-44 hi ha molts altres, però no els considero responsables en no intervenir en la majoria de judicis i dient falsedats i informant sobre aspectes tan delictius com els que apareixen a la denúncia contra el doctor Canal. Li pregunto al senyor Baró: quin era el delicte del senyor Canal?
Mai he silenciat que gent com el senyor Montañá o Miralles actuaren per revenja pels patiments de les seves families durant la Guerra Civil, i en aquest sentit no crec que hagi comès cap injusticia. En canvi és una injusticia que Lluís Companys propiciés la mort de més de deu mil persones a Catalunya, ja que com deia Queipo de Llano, “Companys ha dejado salir de Barcelona a más de cinco mil hombres de derecha, lo cual ha de aminorar la responsabilidad que pesa sobre él”. Per últim ,el senyor Baró tergiversa les dades sense tenir en compte els afusellats després de la guerra al conjunt de la comarca, fent una comparació totalment innexacta.
Quant a la memòria històrica, jo només li puc respondre que els morts s'han de respectar vinguin d'on vinguin i hi ha molts morts oblidats, les famílies dels quals volen saber i si els historiadors podem ajudar a quest procés ho farem i encara més per recordar els demòcrates que van ser perseguits per les seves idees pels qui van atacar la Segona República. Deixem els morts en pau? No, mentre les famílies vulguin recordar unes persones que van ser oblidades durant quaranta anys.
Recordant aquells fets repressius i la seva injusticia és com enfortim la democràcia.
Eduard Navarro i Doménech
